Una aproximació racional
a la joieria contemporània

La meva aproximació a la joieria parteix del projecte. Com en l’arquitectura, cada peça és una pregunta que cal respondre atenent la forma, la proporció, la funció i la construcció.

La forma apareix en el diàleg entre el material, les mans i el raonament. No s’imposa: és el resultat d’un equilibri entre propietats, geometria, estructura, funció i cos.

M’interessen especialment els sistemes: peces en què els materials, les unions i la manera de construir-les no s’amaguen, sinó que formen part de la seva expressió. Tallar, plegar, articular, cosir o repetir són operacions que transformen i determinen la forma. Les intervencions romanen visibles i expliquen com ha estat feta cada peça.

Treballo amb un principi constant d’intervenció mínima. Busco la simplicitat, l’economia de mitjans i la capacitat d’obtenir el màxim resultat amb els mínims gestos. Sempre que és possible, una mateixa operació resol més d’una funció.

Cada material aporta unes propietats i uns condicionants propis. M’interessa preservar-ne la identitat —el color, la textura, la densitat i la manera com respon al tall, al plec o a la tensió— i combinar-lo amb altres quan necessita suport, estabilitat o una nova possibilitat constructiva.

Les peces existeixen perquè han de ser portades. La seva relació amb el cos és present des del primer gest i acompanya totes les decisions del procés.